 |
| By Vega film |
El famós director d'orquestra Pierre Morhange
s'assabenta a Nova York de la mort de la seva mare a França. Després de
l'enterrament, rep la visita inesperada d'un dels seus antics companys de
classe, Pépinot, que no havia vist des de fa més de cinquanta anys quan eren
junts a l'internat, qui li porta el diari del vigilant de l'escola Clément
Mathieu. D’aquestes pàgines en surten els records que conformen la pel·lícula.
El 1949, Clément Mathieu (Gérard Jugnot) era
un professor de música a l'atur. Accepta una feina de vigilant en un reformatori
en el qual resideixen nois difícils. L'internat es diu Fond de l'Étang (Fons
de l'estany). Rachin (François Berléand), el director, el gestiona amb
disciplina i mà de ferro, seguint el seu lema d'«Acció, reacció». Quan un
alumne comet una falta, és castigat sense pietat. Malgrat això, no acaba de
controlar els alumnes més difícils. Tot just arribat, Mathieu n'ha de castigar
un que ha posat una trampa a la porta de la infermeria, que va ferir el bidell.
Els mètodes violents i inapropiats rebel·len Mathieu que, malgrat
l’agressivitat dels deixebles, sent compassió i estimació. S'adona que
necessiten comprensió i llibertat. Es posa mans a l'obra en la tasca de formar
un cor i aconseguir permís del director. Coneix el poder de la música i creu
que la màgia del cant aconseguirà ser un pal·liatiu. Reconeix el talent musical
de Pierre Morhange i convenç la seva mare d'inscriure'l al conservatori.
A través d'aquest cor aconsegueix canviar la vida
desgraciada de diversos alumnes. Mathieu s'enfronta a diversos problemes: d'una
banda la conducta dels alumnes, d'altra l'atracció que sent per la mare de
Pierre i per últim les diferències de criteri amb el director. Un dia, en
l'absència del director, Clément organitza una excursió al bosc, mentrestant
per venjança, un dels exalumnes incendia una part de l'internat. En tornar, el
director pren l'incident com pretext per a acomiadar Mathieu.
Mathieu marxa del centre, després d'un emotiu
comiat. En pujar l'autobús, Pépinot s'acosta corrent i li demana i
d'emportar-se'l. Inicialment, Clément dubta, però acaba cedint i adopta
Pépinot. La mare de Pierre es reconcilia amb el seu fill, i se'n van ambdós cap
a Lió on Pierre s'inscriu al conservatori. Els col·legues es
querellen contra el director i després d'una indagació aquest és acomiadat.
Al
voltant de la pel·lícula
La
pel·lícula és un dels més grans èxits de la història del cinema francès, tan
sorprenent com immediat amb els seus vuit milions i mig d'entrades en deu
setmanes d'explotació.
La
pel·lícula va ser difosa per primera vegada el 25 d'abril de 2006 a la televisió a France 2 i
va reunir 11,5 milions de persones davant la pantalla.
Es tracta d'un nova versió de la
pel·lícula de Jean Dréville, La
Cage aux rossignols (1945) en la qual participaven el cor dels Petits
Chanteurs a la Croix de Bois.
La
majoria dels nens no són actors professionals i han estat seleccionats a les escoles
i col·legis de la regió de Clarmont d'Alvèrnia, excepte dos, parisencs. Pel
que fa a Maxence Perrin, és el fill de Jacques
Perrin que obre i tanca la pel·lícula; i Jean-Baptiste Maunier és membre de la
coral dels « Petits cantants de Saint-Marc ».
Contràriament
a La Cage aux rossignols, la pel·lícula no acaba amb un final feliç. Tot i
no ser tràgic, deixa moltes portes obertes sobre l'esdevenir dels personatges:
que pot ser de Clément Mathieu o de Pépinot, així com dels nens de la coral.
L'èxit
de la pel·lícula va provocar a França una
fascinació pel cant coral, sobretot pels cors de nens, donant un alè
a aquestes formacions musicals que queien en desús. També ha permès al castell de Ravel (lloc
de rodatge de la pel·lícula a Ravel (Puèi Domat)) de guanyar-se una gran
notorietat i de triplicar el nombre anual de visitants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada