Prop del riu hi ha una verneda
i
un saló enmig sa espessura,
amb
catifes de verdura,
i
amb sofàs de troncs de faig.
Lloc
agrest on van les nines
i
on, besant sa cara hermosa,
les
confon l’aura amorosa
amb
les flors del gentil maig.
I
els ocells busquen son niu
entremig
de la verneda;
els
ocells busquen son niu
entremig
del bosc joliu.
Sota
d’un salze, sentada una nina
trena
joiosa son ric cabell d’or;
és
son mirall fresca font cristal·lina,
són
sos adornos violetes del bosc;
altra,
teixint matisada guirnalda,
gronxa
son cos, que és de gràcia un tresor;
altra,
amb son blanc cabridet a la falda,
canta
més fi que el festiu rossinyol.
