Muntanyes del Canigó és una cançó tradicional catalana
de caràcter amorós i d'enyorança. El seu text descriu un ambient muntanyenc i
pagesívol, característica pròpia de moltes cançons tradicionals catalanes.
La cançó
Joan Amades classifica aquesta cançó dins
l'apartat de cançons de pescador, i més concretament com a cançó d'adobar xarxa. Tot
i ser una cançó de temàtica pirinenca, cal tenir present que el Canigó és
visible des de moltes platges, tant del Rosselló com
de l'Empordà.
A principis de segle XX, Aureli
Capmany comenta que tot i ser una cançó pirinenca, s'havia estès també
fins a la plana i s'havia fet popular a llocs tan allunyats com a la Plana de
Vic, de l'Urgell i
el Berguedà,
gràcies a la seva exuberant bellesa i a l'encarnació de l'esperit catalanesc.
El massís del Canigó, de
més de 2.700 metres ,
és la serralada pirinenca més propera a la Mediterrània.
Se situa a la Catalunya del Nord, damunt les planes del Conflent i
el Rosselló,
d'una banda, i del Vallespir i de l’Empordà, de
l'altra.
