Lluna,
has perdut la memòria,
ja no m’omples de gloria,
ja no m’omples de llum.
El meu cor és desert com una nit sense estels.
Un matí sense claror.
Busques
la resposta primera,
l’has perdut i ara em crides,
des del fons de la nit.
Era fàcil desfer les pors amb la meva llum.
Temps feliços que ha fugit.
Cada vespre,
duc per tu,
perfum de melangia.
Pots sentir-me,
sóc enmig de l’aire,
però aviat serà de dia.
Lluna, avui no puc adormir-me,
penso en la nova vida,
que em durà la claror.
Al matí aquesta nit
serà un altre record.
Un silenci, un nou any nou.
Entre el fons,
ja puc sentir,
l’olor de la matinada.
La nit es mort,
la boira ja s’escampa.
Comença una altra albada.
Nota’m,
és tant fàcil deixar-me,
tota sola tancada,
dins el món dels records.
Si ara em toques
sabràs què és la felicitat.
Veus el dia,
ja és amb mi.
ja és amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada