El Cant de
la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del Mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan
Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó
Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de
la bandera de Catalunya. Va ésser prohibit pel
règim franquista del 1939 al 1960. També actuà de facto com a himne, en
competència amb Els Segadors, quan aquest últim encara no havia estat
oficialitzat. Avui en dia, molts cops s'interpreten conjuntament. La seva
interpretació per una part del públic del Palau de la Música Catalana quan havia
estat prohibit fou l'element central dels Fets
del Palau el 1960.
Els
Segadors va ser restablert el 27 de març de 1993 com a Himne Nacional de
Catalunya.
El cant de la senyera ha esdevingut un símbol en
contra de la repressió del catalanisme arran dels fets
del Palau de la Música, que es van produir el 19 de maig de 1960 durant
l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan
Maragall amb presència de ministres de Franco.
L'homenatge va tenir sobretot un ressò cívic, a causa dels aldarulls produïts
arran de la prohibició governativa d'interpretar El cant de la senyera,
inicialment previst al programa. Aquest dia l'Orfeó no va interpretar El cant
de la senyera, però una part del públic sí. Entre els diversos detinguts hi
havia el futur president de la Generalitat de Catalunya, Jordi
Pujol, que tot i no ser al Palau era un dels organitzadors de la protesta i
va ser sotmès a un consell de guerra i va anar a la presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada