Un baix és
el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz. El
timbre de la veu és molt fosc.
En òpera i en
la música coral un baix és un cantant masculí capaç d'aconseguir el
rang més baix o greu de la veu humana, amb un registre des del fa1 fins al
sol3. És la que serveix de suport harmònic de les línies melòdiques cantades
per les veus agudes, la qual cosa no obsta perquè intervingui en moltes
ocasions com a protagonista.
Abans d'arribar al Classicisme, els compositors
escrivien per les veus greus sense separar les de baix pròpiament dit de la de baríton. En el primer Classicisme, la veu més greu va tenir un
més ampli desenvolupament, amb tessitures que avui semblarien estratosfèriques,
tant per dalt com per baix. En aquests temps es demanava normalment als
servidors d'aquest registre un mi1 o un fa1, notes que avui són
considerades gairebé inabastables per als (pretesos) baixos i que es tenen com
a fronteres, com a límits realment abissals. En pleRomanticisme, quan a un baix se li
sol·licitava, per exemple, un fa1, això era considerat gairebé una heroïcitat. Per
exemple, Wagner als seus baixos mai els hi demana anar
més enllà del sol1.
En música clàssica, i particularment en òpera, hi ha
distincions entre els distints tipus de baix:
