Leonard Cohen - Discurso por el premio Príncipe de Asturias (Subtitulado al español)

Discurso de Leonard Cohen en ocasión del premio Príncipe de Asturias de las Letras 21.10.2011. Leí muchos comentarios preguntando por una versión subtitulada al español y sin el doblaje simultáneo para poder disfrutar del ritmo y la voz de Cohen; como no existía una versión así, encaré la empresa de hacerlo yo mismo. Que lo disfruten.

PD: En esta versión, Cohen vosea como buen criollo.

Hallelujah, de Leonard Cohen (en español)

Escuché que había un acorde secreto

que David tocaba y agradaba al Señor

Pero a ti no te interesa la música ¿verdad?

Bien, va así la cuarta, la quinta

el menor baja y el mayor se eleva

El rey desconcertado compone aleluya

Aleluya, aleluya

Aleluya, aleluya

Bien, tu fe era cierta pero necesitabas demostrarlo

La viste bañarse en el techo

Su belleza y la luz de la luna te derrocaron

Ella te ató a su silla de la cocina

Ella rompió tu trono y cortó tu pelo

y con tus labios ella dibujó el aleluya

Aleluya, aleluya

Aleluya, aleluya

Hallelujah by Leonard Cohen

És una cançó escrita pel cantautor canadenc Leonard Cohen, enregistrada el 1984 per a l'àlbum Various Positions i que ha estat versionada nombroses vegades per altres artistes, per a bandes sonores i per a la televisió. De lletra ambigua, s'ha discutit molt sobre el veritable significat que conté.

Lletra

Cohen mateix ha canviat la lletra de la peça des de 1984 en les seves actuacions o en altres discos, fins i tot gent que li demanava fer una versió de la peça li enviava la lletra que Cohen en aquell moment decidia.

La peça original, enregistrada el 1984, conté referències bíbliques explícites en la lletra, s'al·ludeix a David tocant l'arpa per alleugerir el rei Saül (I Sam. 16:23) i el seu afer amb Betsabé, després d'haver vist el seu bany mentre passejava pel terrat (II Sam. 11:3). El vers She broke your throne and she cut your hair (Ella va trencar el teu tron i va tallar els teus cabells) fa referència a la pèrdua de la força de Samsó al Llibre dels Jutges. El tercer vers fa menció al "nom" que és el Tetragrammaton.

Leonard Cohen - Hallelujah

Data de publicació: 2 d’oct. 2009

Playlist Best of Best of Leonard Cohen: https://goo.gl/HJdsxQ

Subscribe for more: https://goo.gl/ZRxB22

Hallelujah / Al•leluia [Lyrics]

I heard there was a secret chord that

David played and he pleased the Lord but

You don't really know that music do ya

It goes like this, the fourth, the fifth

The minor fall, the major lift

The king of old composing Hallelujah

Hallelujah, Hallelujah, Hallelujah, Hallelujah

I know that there's a God above

There's evidence in all the love

Creation is enough to prove it to ya

And when He says there's day from night,

And then He commanded Let there Be Light

And every breath he drew was Hallelujah

Hallelujah, Hallelujah, Hallelujah, Hallelujah

Hallelujah ft. Vision Children's Choir - Filmed at Sunrise!

Data de publicació: 4 de juny 2017

Hallelujah - Original Words and Music by Leonard Cohen

This Arrangement by VCC's Directors, Students and Parents!

Hi havia una vegada a Amèrica / Once upon a time in America

És una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sergio Leone i estrenada l'any 1984.

Argument

David Aaron, Noodles, un noi jueu pobre, coneix en els suburbis de Manhattan de principi del segle XX a Max, un altre jove d'origen hebreu disposat a arribar lluny per qualsevol mètode. Tots dos entaulen una gran amistat i formen, juntament amb altres col·legues, una banda que prospera ràpidament, arribant a convertir-se, en temps de la prohibició, en uns importants mafiosos.

Ennio Morricone – Deborah’s Theme HD

Melodia de la pel·lícula: "Once Upon a time in America" /
Música: Ennio Morricone - Debora's theme Amapola

Jurassic School (Chapter 1) Escola Piaget

Gonçal Perales

Escola Piaget

The Sound of Music - Somriures i llàgrimes

Somriures i llàgrimes (original anglès: The Sound of Music) és una pel·lícula estatunidenca de Robert Wise estrenada el 1965. És una pel·lícula musical basada en el llibre de Maria Augusta Trapp, La Familia Trapp i en el musical homònim. Ha estat doblada al català.

Argument

Els esdeveniments narrats en la comèdia succeeixen una mica abans de la Segona Guerra mundial a Àustria, a l'Anschluss. A Àustria, la Maria és una jove que estudia per fer-se religiosa en un convent situat a Salzburg. El seu convent l'envia com a majordoma de set nens, en la família d'un vidu, el capità Georg Ritter von Trapp. Al començament, els nens es mostren hostils i trapelles. Ella resisteix, tot ensenyant-los a cantar. Aviat, però, els serveix d'amiga i de confident. El capità, per la seva part, freqüenta una baronessa amb l'objectiu de trobar una mare per als seus fills. L'arribada d'aquesta majordoma poc ortodoxa el portarà a veure els seus sentiments cap a la baronessa. Ella, tanmateix, no veu aquesta situació de bon ull i incita la Maria a deixar la família von Trapp. De tornada al convent, després d'alguns dies d'oració, la mare superior li farà comprendre que l'amor carnal no pot ser apagat per la simple oració. És llavors que la Maria i el capità s'adonen del seu amor.

Edelweiss - The Sound of Music

Somriures i llàgrimes

Paul McCartney - MICHELLE - HDTV-FullHD

In Performance in the East Room of the White House. June 2, 2010

Michelle [Canción]

"Michelle" es una canción de la banda británica de rock The Beatles, escrita por Paul McCartney para el álbum Rubber Soul del año 1965.

Todo comenzó como una parodia de Paul a ciertas canciones francesas que escuchó en una fiesta. Cuando finalmente le puso letra, animado por John, decidió que debía llevar algo de verdadero francés.

La canción fue hecha #1 por el grupo The Overlanders, quienes la grabaron cuando Los Beatles la rechazaron para lanzarla como single en Reino Unido y los Estados Unidos (aunque la canción original fue lanzada en algunos países europeos). Ganó un Premio Grammy como la mejor canción del año. En 1999, BMI nombró a "Michelle" como la canción número 42 dentro de las mejores hechas durante el Siglo XX.

Fuente: Wikipedia

Michelle [Paul McCartney]

Michelle, ma belle

These are words that go together well

My Michelle

Michelle, ma belle

Sont les mots qui vont tres bien ensemble

Tres bien ensemble

I love you, I love you, I love you

That's all I want to say

Until I find a way

I will say the only words I know that

You'll understand

Cats [Musical]

Cats és un musical compost per Andrew Lloyd Webber, basat en el llibre Old Possum's Book of Practical Cats i altres poemes de T.S. Eliot. L'espectacle ha estat representat al voltant de tot el món en nombroses produccions i ha estat traduït a més de 20 idiomes.

Història de la producció

Cats es representà per primera vegada al West End de Londres, al New London Theatre, l'11 de maig de 1981. Va ser produït per Cameron Mackintosh i per la The ReallyUseful Theatre Company, de Lloyd Webber. Va ser dirigit per Trevor Nunn i per la coreògrafa Gillian Lynne. A Londres es realitzaren un total de 8.949 funcions, que es tancaren l'11 de maig del 2002, dia del seu 21è aniversari, projectant la funció en pantalles gegants al Covent Garden pels fans que no havien pogut comprar entrades per a la funció final. Va ser el musical de més llarga durada fins al 8 d'octubre de 2006, quan va ser superat per Les Misérables.

Cançó Memory de Cats

Lluna,

has perdut la memòria,

ja no m’omples de gloria,

ja no m’omples de llum.

El meu cor és desert com una nit sense estels.

Un matí sense claror.

Busques

la resposta primera,

l’has perdut i ara em crides,

des del fons de la nit.

Era fàcil desfer les pors amb la meva llum.

Temps feliços que ha fugit.

Barbra Streisand - HD Stereo - Memory - CC for lyrics

Cats Musical - Memory

Les flors de Maig [Pastorel·la catalana]

Prop del riu hi ha una verneda

i un saló enmig sa espessura,

amb catifes de verdura,

i amb sofàs de troncs de faig.

Lloc agrest on van les nines

i on, besant sa cara hermosa,

les confon l’aura amorosa

amb les flors del gentil maig.

I els ocells busquen son niu

entremig de la verneda;

els ocells busquen son niu

entremig del bosc joliu.

Sota d’un salze, sentada una nina

trena joiosa son ric cabell d’or;

és son mirall fresca font cristal·lina,

són sos adornos violetes del bosc;

altra, teixint matisada guirnalda,

gronxa son cos, que és de gràcia un tresor;

altra, amb son blanc cabridet a la falda,

canta més fi que el festiu rossinyol.

Les flors de Maig [Orfeó Català]

Les flors de Maig del compositor Anselm Clavé, interpretada per l' Orfeó Català. Disc original de l’època. Aproximadament anys 1915-1920. Sota la direcció del mestre Lluis Millet. Enregistrament de 78rpm.

Les flors de Maig [Josep Anselm Clavé]

Les flors de maig és una composició coral amb lletra i música de Josep Anselm Clavé de l'any 1858.

A l'impuls de la Renaixença, Clavé va compondre les primeres cançons en català, la més coneguda de les quals és Les flors de maig. La cançó data de 1858 i juntament amb Lo Pom de Flors, del 1859, seran de les més populars entre les melodies de Clavé. Eren interpretades per cors d'homes.

Tipus	cançó
Artista	Josep Anselm Clavé
Publicat	1858
Llengua	català
Música	Josep Anselm Clavé i Camps

Cant de la Senyera - Orfeó Català - 26.12.2015 - TV3HD

Orfeò Català, concert de sant Esteve, Palau de la Música: 26.12.2015

Cant de la Senyera

El Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del Mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960. També actuà de facto com a himne, en competència amb Els Segadors, quan aquest últim encara no havia estat oficialitzat. Avui en dia, molts cops s'interpreten conjuntament. La seva interpretació per una part del públic del Palau de la Música Catalana quan havia estat prohibit fou l'element central dels Fets del Palau el 1960.

Els Segadors va ser restablert el 27 de març de 1993 com a Himne Nacional de Catalunya.

Muntanyes del Canigó

Muntanyes del Canigó és una cançó tradicional catalana de caràcter amorós i d'enyorança. El seu text descriu un ambient muntanyenc i pagesívol, característica pròpia de moltes cançons tradicionals catalanes.

La cançó

Joan Amades classifica aquesta cançó dins l'apartat de cançons de pescador, i més concretament com a cançó d'adobar xarxa. Tot i ser una cançó de temàtica pirinenca, cal tenir present que el Canigó és visible des de moltes platges, tant del Rosselló com de l'Empordà.

A principis de segle XX, Aureli Capmany comenta que tot i ser una cançó pirinenca, s'havia estès també fins a la plana i s'havia fet popular a llocs tan allunyats com a la Plana de Vic, de l'Urgell i el Berguedà, gràcies a la seva exuberant bellesa i a l'encarnació de l'esperit catalanesc.

El massís del Canigó, de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la Mediterrània. Se situa a la Catalunya del Nord, damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d'una banda, i del Vallespir i de l’Empordà, de l'altra.

Muntanyes del Canigó [Quartet Mèlt]

TV3 - Oh Happy Day - Muntanyes del Canigó - Quartet Mèlt - 7OHD3

El rossinyol [Cançó tradicional catalana]

El rossinyol, també coneguda com a Rossinyol que vas a França, és una cançó tradicional catalana que ha mantingut la seva popularitat fins als nostres dies. Cal no confondre aquesta cançó amb el poema de Jacint Verdaguer titulat Cançó del Rossinyol, que ha estat musicat per diversos compositors. Segons Jaume Ayats, es tracta d'una balada tradicional catalana que exposa les queixes de la malcasada o malmaridada. Des de la lírica medieval que són constants les cançons que posen un plany en boca de la noia acabada de casar, en una societat on els casaments habitualment eren pactats entre els pares i les famílies, sense que la filla hi tingués gaire intervenció.

Escolania de Montserrat: El Rossinyol (Washington Concert)

El Rossinyol: Catalan folk song, harmonized by Francesc Civil (1895-1990). 

Soloist: Eduard Boadas.

Concert presented by Classical Movements, Inc. as part of the Serenade! Washington, DC International Coral Series. Recorded at The Music Center at Strathmore in North Bethesda, Maryland. March 16th 2014.

Escolania de Montserrat feels very grateful to Montserrat Gorina-Ysern, who let us share this video with our followers (and the next videos of the concert we'll put on YouTube).

Copyright: Montserrat Gorina-Ysern, 2014.

Production and edition: Montserrat Gorina-Ysern

Team: Aref Alvandy, Naeemah Powell, Abdel Ahmadi, Ilene Weinbrenner.

Post-production consultants: Alexis Van Dyke, Captain and Antonio Villaronga.

With the support from: Montserrat Solà-Solé, Diana Molineaux, Roser & Josep Caminals and William Heath, Montserrat Vericat & Sydney Gibson, Pilar Saenz, Xavier Isern, Sara Adkins-Blanch, Tomas J. Balino, Montse Puig, Cary Kamarat, Roser de la Torre, Lourdes Reviriego.

"El rossinyol" Victoria de los Ángeles [Catalan song]

Hey Jude [Lletra]

Hey, Jude, don't make it bad,

Take a sad song and make it better.

Remember to let her into your heart,

Then you can start to make it better.

Hey, Jude, don't be afraid,

You were made to go out and get her.

The minute you let her under your skin,

Then you begin to make it better.

«Hey Jude», la canción que Paul McCartney escribió para Julian Lennon

Alfred López  8 de Agosto de 2011

Originalmente titulada «Hey Jules», la canción fue escrita por Paul McCartney para consolar al pequeño Julian Lennon, de seis años, durante el divorcio de sus padres, John Lennon y Cynthia Powell, en 1968.

Tras componer la canción, McCartney decidió cambiar el nombre Jules por Jude ya que pensó que sonaba mejor a la hora de interpretarla.

Julian tardó cerca de veinte años en descubrir que el tema «Hey Jude»  había sido escrito para él por su tío Paul.

Fuente: Ya está el listo que todo lo sabe

Les Miserables - Queen's Theatre Trailer [2010]

Els Miserables

Les Misérables, col·loquialment conegut com Les Mis o Les Miz és un musical compost el 1980 pel compositor francès Claude-Michel Schönberg amb llibret d'Alain Boublil i lletres de Herbert Kretzmer. El 8 d'octubre de 2006 celebrà el seu 21è aniversari al West End londinenc i va esdevenir el musical de més llarga durada, amb 9.500 funcions. La producció continua al Queen's Theatre de Londres, i actualment ja fa 25 anys que es representa.

Basat en la novela homònima de Victor Hugo de 1862, situada a la França d'inicis del segle XIX, la trama segueix les històries dels diversos personatges mentre lluiten per la redempció o la revolució. Els personatges principals estan envoltats d'un conjunt que inclou prostitutes, estudiants revolucionaris, treballadors de la fàbrica, i d'altres.

La partitura guanyadora del Premi Tony inclou la cançó I Dreamed a Dream, que Fantine canta com un solo en el primer acte. Nombrosos artistes professionals han enregistrat diverses versions d'aquesta cançó des de l'estrena del musical a l'octubre de 1985, incloent Neil Diamond, Aretha Franklin, David Essex o Michael Crawford. El 2009 aquesta cançó tornà a popularitzar-se quan la cantant amateur Susan Boyle la interpretà al concurs de televisió Britain's Got Talent. Àngels Gonyalons va incloure una versió en català dins del seu espectacle Memory. La cançó On My Own, interpretada pel personatge d'Éponine, va ser un altre gran èxit del musical.

Cerf-volant - Les Choristes in concert

Artista: Bruno Coulais

Àlbum: The Chorus

Any de publicació: 2004

Les Choristes (The Chorus) - Vois Sur Ton Chemin

Artista: Les Choristes

Àlbum: Les Choristes en concert

Any de publicació: 2005

Altres enregistraments de la cançó

Vois sur ton Chemin

Bruno Coulais · 2004

Les Choristes: Caresse sur l'océan (au palais des Congres)

Artista: Bruno Coulais

Àlbum: The Chorus

Any de publicació: 2004

Altres enregistraments de la cançó

Caresse sur l'ocean

Les Choristes · 2005

Moon River - Andy Williams

Moon River - Breakfast at Tiffanys [1961]

"Moon River" (Río de Luna) es una composición de Johnny Mercer (letra) y Henry Mancini (música) de 1961, y que resultó ganadora del Óscar a la mejor canción original de aquel año. Fue compuesta expresamente por Henry Mancini para Audrey Hepburn para su papel en la película Desayuno con diamantes y el siguiente año ganó el Premio Grammy por grabación del año. Interpretada por Pat Boone fue N° 1 en Billboard 100 Hot en 1961.

Somewhere in my memory - John Williams [Home Alone soundtrack]

Sol a casa (títol original en anglès: Home Alone) és una pel·lícula estatunidenca del 1990, escrita i produïda per John Hughes i dirigida per Chris Columbus. La pel·lícula està protagonitzada per Macaulay Culkin com Kevin McCallister, un nen de vuit anys d'edat, qui es queda sol a casa per error quan la seva família se'n va de vacances a París per Nadal. Kevin inicialment estar content d'estar sol a casa, però aviat ha d'enfrontar-se a dos aspirants a lladres interpretats per Daniel Stern i Joe Pesci. La pel·lícula també compta amb Catherine O'Hara i John Heard com a pares del Kevin. A partir de 2009, Sol a casa va ser la comèdia més taquillera de tots els temps. Això va donar lloc a una franquícia reeixida, amb quatre seqüeles i tres jocs de vídeo, amb l'elenc principal repeteixen el seu paper de Sol a casa 2: Perdut a Nova York. La pel·lícula va ser doblada al català.

Sol a casa 2: Perdut a Nova York (títol original en anglès: Home Alone 2: Lost in New York) és una pel·lícula estatunidenca del 1992 escrita i produïda per John Hughes i dirigida per Chris Columbus. És la segona pel·lícula de la seqüela de Sol a casa. La pel·lícula està protagonitzada per Macaulay Culkin en el paper principal com Kevin McCallister, mentre que Joe Pesci i Daniel Stern, Catherine O'Hara, John Heard, Tim Curry, i Brenda Fricker repeteixen els seus papers. La pel·lícula va ser doblada al català.

La missió

By Warner Bros. Pictures

Títol original en anglès The Mission.

És una pel·lícula britànica dirigida per Roland Joffé, estrenada el 1986 i doblada al català. Va rebre la Palma d'or al Festival Internacional de Cinema de Cannes.

Argument

El cardenal Altamirano, visitador apostòlic de les missions jesuïtes a Amèrica del Sud, escrit la seva relació al papa. Al fil del que escriu, reviu allò de què s'ha assabentat en els últims mesos. Un jesuïta espanyol s'arrisca al bosc tropical sud-americà al Segle XVIII per tal de convertir els amerindis: un treball difícil però aconseguit gràcies a la música. Se li uneix un antic caçador d'esclaus penedit i que busca la redempció. El capellà fa visitar diverses missions al cardenal Altamirano que s'impressiona per la qualitat de desenvolupament i de vida que hi descobreix. Al final del seu sojorn Altamirano revela la decisió, que havia estat presa fins i tot abans de la seva arribada a Amèrica del Sud: els jesuïtes han de deixar les reduccions. El sacerdot i el germà Rodrigo es neguen a abandonar els guaranís. De manera diferent organitzen la resistència a l'assalt de l'exèrcit portuguès vingut per aplicar els acords, signats a Europa, de repartiment de les terres entre Espanya i Portugal. La missió és destruïda: els guaranís tornen al bosc.

Les Choristes

By Vega film

És una pel·lícula francesa en coproducció amb Suïssa dirigida per Christophe Barratier i estrenada el 2004.

El famós director d'orquestra Pierre Morhange s'assabenta a Nova York de la mort de la seva mare a França. Després de l'enterrament, rep la visita inesperada d'un dels seus antics companys de classe, Pépinot, que no havia vist des de fa més de cinquanta anys quan eren junts a l'internat, qui li porta el diari del vigilant de l'escola Clément Mathieu. D’aquestes pàgines en surten els records que conformen la pel·lícula.

El 1949, Clément Mathieu (Gérard Jugnot) era un professor de música a l'atur. Accepta una feina de vigilant en un reformatori en el qual resideixen nois difícils. L'internat es diu Fond de l'Étang (Fons de l'estany). Rachin (François Berléand), el director, el gestiona amb disciplina i mà de ferro, seguint el seu lema d'«Acció, reacció». Quan un alumne comet una falta, és castigat sense pietat. Malgrat això, no acaba de controlar els alumnes més difícils. Tot just arribat, Mathieu n'ha de castigar un que ha posat una trampa a la porta de la infermeria, que va ferir el bidell. Els mètodes violents i inapropiats rebel·len Mathieu que, malgrat l’agressivitat dels deixebles, sent compassió i estimació. S'adona que necessiten comprensió i llibertat. Es posa mans a l'obra en la tasca de formar un cor i aconseguir permís del director. Coneix el poder de la música i creu que la màgia del cant aconseguirà ser un pal·liatiu. Reconeix el talent musical de Pierre Morhange i convenç la seva mare d'inscriure'l al conservatori.

Contralt

Contralt són les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol2 al fa4. Són les cantants que arriben a les notes més greus. Antigament també se les anomenava alt, però aquesta denominació va caure en desús. Supera la mezzosoprano dramàtica en la potència amb què ataca els greus, el seu punt fort, i el seu timbre és fosc i càlid. Les autèntiques veus de contralt són relativament escasses i per això moltes vegades les partitures per a contralt solen ser cantades per mezzosopranos, especialment per aquelles que poden cantar notes més greus. L'interval de la veu coincideix amb l'habitual dels contratenors, per això contratenors i contralts poden intercanviar els papers, especialment en la música renaixentista i barroca, i sovint les contralts interpreten partitures escrites per a castrati de veu greu.

Dintre de la veu de contralt trobem diferents matisos:

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina amb la veu més aguda, del la per sota del do central fins al do alt dues octaves per sobre del central, tot que algunes sopranos poden arribar a notes més agudes. Les sopranos tenen un timbre clar i brillant.

El terme també s'aplica a instruments en el cas que un mateix instrument es construeix en mides diferents que puguin sonar en tessitures diverses amb un timbre homogeni. En aquest cas el soprano és l'instrument de tessitura més aguda (fora dels casos en què hi ha un sopranino). Això es dóna sobretot en instruments utilitzats en el Renaixement i en el Barroc com la viola de gamba, la flautade bec, etc. Actualment s'aplica al saxòfon.

Dintre de la veu de soprano trobem distints matisos, de manera que es poden classificar en diferents tipus, malgrat que les fronteres no són gens nítides i una mateixa soprano pot adaptar-se a diferents matisos o fins i tot pot evolucionar la seva veu durant la seva carrera lírica.

sopranos, contralts, tenors i baixos...

Baix

Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz. El timbre de la veu és molt fosc.

En òpera i en la música coral un baix és un cantant masculí capaç d'aconseguir el rang més baix o greu de la veu humana, amb un registre des del fa1 fins al sol3. És la que serveix de suport harmònic de les línies melòdiques cantades per les veus agudes, la qual cosa no obsta perquè intervingui en moltes ocasions com a protagonista.

Abans d'arribar al Classicisme, els compositors escrivien per les veus greus sense separar les de baix pròpiament dit de la de baríton. En el primer Classicisme, la veu més greu va tenir un més ampli desenvolupament, amb tessitures que avui semblarien estratosfèriques, tant per dalt com per baix. En aquests temps es demanava normalment als servidors d'aquest registre un mi1 o un fa1, notes que avui són considerades gairebé inabastables per als (pretesos) baixos i que es tenen com a fronteres, com a límits realment abissals. En pleRomanticisme, quan a un baix se li sol·licitava, per exemple, un fa1, això era considerat gairebé una heroïcitat. Per exemple, Wagner als seus baixos mai els hi demana anar més enllà del sol1.

En música clàssica, i particularment en òpera, hi ha distincions entre els distints tipus de baix: