La melodia d’aquesta cançó ja es cantava a França
al segle XVI, aplicada a una cançó de taverna: Quand la mer Rouge apparut. És molt probable que l’adaptació fos
feta a mitjan segle XVIII, època en què prevalia la moda francesa.
1. El desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor,
d’una ro, ro, ro,
d’una sa, sa, sa,
d’una ro, d’una sa,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.
2. El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitjanit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una be, be, be,
d’una lla, lla, lla,
d’una be, d’una lla,
d’una bella aurora
que el cel enamora.
3.El mes de maig ha florit,
sense ser encara,
un lliri blanc tot polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa, sa, sa,
tota dul, dul, dul,
tota sa, tota dul,
tota sa dulçura
i olor, amb ventura.
4.Arribaren els tres reis
amb molta alegria,
adorant el rei del cel
en una establia.
Oferint-li tres presents,
com són or, mirra i encens.
A la Ma, Ma, Ma,
a la re, re, re,
a la Ma, a la re,
a la Mare pia,
la Verge Maria.
5. Amb contentament i amor
celebrem el dia,
en què el diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor
oferim-li nostre cor,
que és la gran, gran, gran
que és la fi, fi, fi
que és la gran, que és la fi,
que és la gran finesa
de nostra pobresa.
de nostra pobresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada